L’Esther, la Carla, en Ferran i jo, aprofitem la nostre estada per el Valle de Echo i abandonem l’escalada durant unes hores per anar a remullar-nos en un dels barrancs que envolten una de les histories més obscures de la Espanya profunda, aquest barranc es el Foz de Fago, un descens curt però tancat amb un sifò bastant gran i amb una escalada de IV mitg obligada, els riures estan assegurats. Generalment es un barranc amb poca aigua sense cap complicació per fer a l’estiu, com curiositat dir que té una surgencia d’abundant aigua cristalina que fa que el decens valgui la pena.
El barranc el podriem dividir en dos trams, el primer consta d’uns 3 rapels que ens endinsen dins unes olles seques espectaculars, s’aprecia la força de l’aigua i la feina d’aquesta per obrir-se camí. Despres caminarem en linea recte encaixonats entre parets fins a trobar una pedrera a la nostre dreta, es l’escapatoria de mitg barranc que porta directament a la carretera. Si seguim barranc avall aquest es tornà a tancar fins a iniciar el que seria el segon tram, on despres d’un rapel de 13 metres trobarem una surgencia de freda aigua cristalina, aquesta omple una badina molt fotogènica. Continuarem uns metres per uns pasadisos estrets amb alguns resalts fins a trobar la badina amb un bloc empotrat gegant, es el sifò, s’han de posar un parell de collons per passar per sota, nosaltres vam optar per l’escalada de IV o el que es el mateix passar per sobre, esta mitg instal•lat amb cadenes, tot i aixi la dificultat està en sortir de l’aigua, es divertit veure com la gent cau una vegada i un altre i això que tots son escaladors. (mireu el video). Finalment superat el sifò, un rapel de 13 metres en portara al final de barranc on deixarem enrera la foscor per anar a cercar la llum. Important! encara haurem de caminar uns centenar de metres barranc avall avanç de trobar un camí que surt per la nostre detra en direcció a la carretera, sino recordo malament està fitat, nosaltres la vam liar una mica.Estic molt orgullos, vaig aconseguir arrosegar als meus companys d’escalada a les profunditats dels barrancs, sobretot a un d’ells ens Ferranet que sembla haber nescut mitg home mitg llangardaix en tots els sentits. En el descens no es va maltractar cap animalò, es més vam salvar a dos pobres escarbats que anavem directes cap a una mort segura i el gripau era al•lucinogen, l’Esther l’hi va fer un petò pensant que es transformaria en un princep blau però encara l’hi dura el col•locon, com escusa sempre diu que s’ha begut dos Voll-Damms.
