jueves, 7 de octubre de 2010

Le Cady

França ens té el cor robat barranquerament parlant, aquest any preferim fer quilometres per anar buscar decensos on el caudal considerable, el fred, l’alçada i l’erosió son el plat del dia. El nostre nou objectiu l'anomenat “Le Cady” la veritat es que era una petita espina clavada de fa anys, per una cosa o una altre mai trobava el moment per anar-hi, el meu company de descencs en Nogués ja l’havia fet en dues ocasions, però semblava més il·lusionat que jo per repetir-lo.
L'acces el fem entrant per frança desde la Jonquera i seguim direcció Perpignan, ens desviem cap a Prades i continuarem cap a Villefrance de Conflent i Vernet les Bains, finalment entrarem al poblet de Casteil i buscarem el trencant en direcció "Col de Jou", despres d'una curva tancada a la dreta trobarem un petit descampat avanç de creuar el riu, aqui deixarem el cotxe, nosaltres vam arribar un divendres i vam fer nit aqui mateix, s'aconsella anar amb dos vehicles ja que per arribar fins l'inici del barranc hi ha mes de 6 quilometres de forta pujada per la carretera. Nosaltres llogicament no teniem un segon cotxe i vam fer dit, curiosament el segon cotxe que passava ens va pujar fins les proximitats del refugi de Marialles, d'on surt per l'esquerra el GR que ens condueix fins a una desviació senyalitzada, nosaltres trencarem per l'esquerra seguint unes marques de color groc, que tendeixen a borejar el riu amb poc desnivell fins arribar a un pont d'on s'inicia el descens.
El barranc rep algunes critiques negatives en alguns blogs, degut a les instal·lacions i els cables i passamans accesius i precaris, Jo personalment el vaig trobar unic, no es pot comparar amb un Llech, que es el que acostuma fer tothom quant tria un barranc per aquella zona, no té res a veure. La tonica del barranc es la de un descens obert, però les seves aigues parlen per si soles, amb caudal normal no te cap complicació però es pot apreciar la mala llet de l'aigua i  la inonbrable quantitat de moviemnts perillos que es poden generar al llarg de tot el recorregut. Crec que es el motiu principal de la seva excesiva equipació, també s'ha de dir que està considerat un barranc prohibit, i crec que aquest es el motiu per el qual les equipacions presenten un cert desgast, ningu es deu plantejar la seva reequipació, tot i que cal dir que e vist instal·lacions pitjors.
Com a plats forts tenium un salt d'uns 12m que no es veu la recepció i on vas a parar just sota d'un gran salt d'aigua, nosaltres vam rapelar un troç i el vam transformar amb un salt de 6.I com no el cirereta del pastis el famos "Tobogan de la mort", que acaba just en un bloc de pedra, es curios pero a escasos 2 pams avanç de tocar el roc, l'aigua et tomba cap a la dreta al mateix temps que t'enfonsa, passant el bloc per sota que es trova practicament erosionat, en Nogués que ja l'havia fet, va ser el primer en fer-lo, haig de dir que no em va donar gens de confiança quant el vaig veure picar de cames contra el bloc, però finalment vaig bufar fort, tirar les cordes i apretar el cul. sembla mentida però no el vaig ni tocar.
La sortida del barranc es fa per l'esquerra i està fitada, seguirem un corriolet que uns metres mes endevant ens fara passar a l'altre banda del riu i pujar fins al mirador de les Cascades du Cady on trobarem el cami principal, en 40min estarem al cotxe.