miércoles, 29 de junio de 2011

Records d'H2O

Ja fa temps que hem vaig iniciar en el món dels barrancs, aquells primeres experiencies aquàtiques van fer que m'afanyes a comprar-me una camara submergible i aixi poder compartir algunes d'aquelles noves sensacions plenes d'adrenalina. Aqui us deixo un recull de videos per mostrar-vos la que per aquells moments era la meva unica pasió, el barranquisme.


Barrancs 2007

Barrancs 2008

Barrancs 2009

domingo, 1 de mayo de 2011

Torrent de Gravet, Rupit.

Pluges barrejades amb bon temps, les temperatures començen arribar als 20ºC son condicions inequivoques de que s’ha de inagurar la temporada de barrancs 2011, però amb dos dits de front, decidim anar a buscar una torrentera sencilleta i curteta per començar. El desglaç i les fortes pluges son elements a tenir en compte, com no volem cap marrón decidim anar a provar sort amb el torrent de Gravet, un curt barranc que normalment està sec que guarda un tallat de 30m, si aconseguim agafar-lo amb aigua sabem del cert que no ens defraudarà.
Aproximació:
Anem fins a Rupit, aquí podem deixar el cotxe i anar a buscar algun dels camins que porten fins a l’inici del salt de sallent de Rupit. també tenim l’opcio de seguir amb el cotxe,  passat el parquing principal del poble girar a mà dreta, seguir per aquesta carretera fins que trobem una pista per l’esquerra, ja veureu cotxe aparcats, però com més abaix aparqueu el vehicle menys haureu de caminar. Mireu croquis.

Un cop aparcats, heu de creuar l’impresionant salt de Sallent de Rupit, un salt d’aigua de 100m, i continuem per la pista principal que porta al mirador, seguim per aquesta i ens uns 20 min trobareu una desviació per la dreta, un mestres mes avall arribarem al torrent, busqueu la instal·lació de quimics en un bloc.

El Barranc:
Un petit torrent amb pocs rapels, 3 d’ells son molt sencills però l’ultim té el seu que. Despres d’un passadis estret amb abundant aigua arribem al tallat final, un rapel de 30 on s’ha de vigilar. Tenim l’opció d’instal·lar un petit passamà per estar més segurs. l’instal·lació de rapel queda un pel penjada i els primers metres son un pel volats, el rapel es molt xulo i t’obliga a tocar aigua, peró la major dificultat la trobem en el primer que baixa, a de vigilar les cordes ja que en el seu final hi ha un bloc empotrat que no ens deixara veure massa clar per on em de tirar, jo us aconsellaria que si el caudal no es gaire abundant entressiu dins el forat del bloc, anireu a parar a la mateixa badina de sortida i les cordes no patiran tant de fregament al recuperar, com es lògic nosaltres la vam liar i va ser una odisea recuperar la corda. Avisats esteu. 
Poc despres d’aquest rapel trobarem per la nostre dreta el camí de sortida, despres d’una considerable remuntada anirem a buscar la pista principal cap el salt de sallent.
Consells:
Cordes 2X30m
Ideal per combinar amb el salt de sallent de Rupit, tot i que els metres de corda que necesitem no tenen res a veure.
Feu-lo despres d’abundants  pluges.
Ull amb l’ultim rapel, estari bé que el primer a baixar tingues per la mà la maniobra d’autobloqueig.

jueves, 7 de abril de 2011

Via Lucky Jom, Balco de la Lluna. Montserrat

Estrenem piada d’escalada amb una via feta el dilluns 21 de març. Ja se que el dia no es important però era l’aniversari de la Carla i vam voler celebrar-ho com cal… escalant. La via triada es diu “Lucky Jom” en el Balcó de la Lluna, Montserrat. Cal dir que es una via en alguns trams matojera, en altres amb roca excel•lent, diedres, plaques, esperonets i fins i tot un senyor llarg d’Ae de 50m. La via esta equipada però alguns seguros allunyen una mica, tens poques possibilitats de ficar cosetes, això si en els trams matojeros podreu llaçar les sabines que volgueu.
Aproximació:
Sortim del monastir i anem a buscar el camí de la Santa Cova anem tirant durant aproximadament 30’, just avanç d’arribar la Santa Cova agafarem un GR que surt per la nostre esquerra en direcció collbató, aquest camí va just per sota del principal, en 10’o 15’ ens trobarem l’inici de la via en el mateix camí.
Per Identificar l’inici haureu de buscar un parabolt que està un pel lluny penseu que el primer llarg es un V, no busqueu sotres ni coses rares. Una altre opció es trobar el nom de la via escrit en una pedra just a l’inici, aviso… costa molt de llegir, tot i que jo el vaig reseguir amb una pedra. (Mireu foto)
1er Llarg V,IV+
Llarg de V i IV sense res a dir, nomes que fa uns 25 metres i nomes hi ha dos seguros, però es fàcil, un pel matojero avanç d’arribar a reunió.
Jo al primer llarg.
2on Llarg V+, V
Un dels millors de la via, placote excel•lent i mantingu que va perdent dificultat a mesura que anem pujant, tot ell equipat, però els seguros no estan aprop, escalada de V+ obligada.
La Carla disfrutan de la placota del 2on Llarg
3er Llarg IV+,V+,II
Primer seguro allunyat ojo no caiguem, un cop xapat superem un petit llavi i s’ha acabat el llarg, caminem fins a reunió. En aquest llarg arribarem a un coll on l’ambient i les vistes s’ho valen.
Inici del 3er Llarg a pelo.
4rt Llarg IV, V, III
Per mi uns dels mes complicats, sortida per una canal herbosa fàcil però plena de sorra, els peus i les mans guarros, molt guarros. Quant sortim de la canal anirem a buscar un diedre protegit però no pots badar, es raro i un pel brut. Aquest llarg puja dalt d’un espero i fa que ens endinsem entre els arbres per anar a buscar de nou la pared, la ressenya marca 60metres, la Carla no ho veia clar i nomes sortir del diedre va improvisar una reunió amb ponts de roca i alguna savina. Finalmet quant vaig haber pujat vaig trobar la reunió un pel mes amunt, nomes hi havia un parabolt, però si portes un xapa amb la femella, pots muntar un segon punt d’un esparreg.
La Carla deixa la pedra i entra a la selva.
5è Llarg 7¿?, 6c, Ae
La cirereta del pastis 50metres de llarg d’Ae, 32 cintes express, xapes no gaire proximes per
gent baixeta com nosaltres, sortida en lliure en algunes ocasions, amb això vull dir que es un Ae que s’ha de treballar, no regalen res. Com es el seu aniversari la Carla l’hi va tocar menjar-se aquest llarg, va lluitar com una campiona i sel va treure amb saque i tot. Si no fos per el crit jo no m’hen hauria n’hi enterat. Es un llarg que es fa entern sobretot per l’assegurador.
Polipast per recuperar cordes al llarg d'Ae
6è Llarg IV+
Un altre diedre guarro dels que fan historia, ben protegit però as de buscar els seguros que sovint queden amagats entre les branques. Jo encara m’estic treient punxes clavades dels dits.
7è Llarg II
Caminadeta fins al cim.
Descens:
Girarem a l’esquerra en direcció a St. Miquel i despres cap el camping.
Info adicional:
Via dificil d’abandonar, jo crec que un cop passat el 3er Llarg s’ha de sortir per dalt.
Trobarem sol a tota la via pel matí.
Aquesta via la trobareu al llibre de Montserrat Nord, pagines 121 i 123 i també a http://totmuntanya.foro-gratuito.com/t168-balco-de-la-llunavia-lucky-jom

sábado, 12 de marzo de 2011

Barranc Foz de Fago.

L’Esther, la Carla, en Ferran i jo, aprofitem la nostre estada per el Valle de Echo i abandonem l’escalada durant unes hores per anar a remullar-nos en un dels barrancs que envolten una de les histories més obscures de la Espanya profunda, aquest barranc es el Foz de Fago, un descens curt però tancat amb un sifò bastant gran i amb una escalada de IV mitg obligada, els riures estan assegurats. Generalment es un barranc amb poca aigua sense cap complicació per fer a l’estiu, com curiositat dir que té una surgencia d’abundant aigua cristalina que fa que el decens valgui la pena.
El barranc el podriem dividir en dos trams, el primer consta d’uns 3 rapels que ens endinsen dins unes olles seques espectaculars, s’aprecia la força de l’aigua i la feina d’aquesta per obrir-se camí. Despres caminarem en linea recte encaixonats entre parets fins a trobar una pedrera a la nostre dreta, es l’escapatoria de mitg barranc que porta directament a la carretera. Si seguim barranc avall aquest es tornà a tancar fins a iniciar el que seria el segon tram, on despres d’un rapel de 13 metres trobarem una surgencia de freda aigua cristalina, aquesta omple una badina molt fotogènica. Continuarem uns metres per uns pasadisos estrets amb alguns resalts fins a trobar la badina amb un bloc empotrat gegant, es el sifò, s’han de posar un parell de collons per passar per sota, nosaltres vam optar per l’escalada de IV o el que es el mateix passar per sobre, esta mitg instal•lat amb cadenes, tot i aixi la dificultat està en sortir de l’aigua, es divertit veure com la gent cau una vegada i un altre i això que tots son escaladors. (mireu el video). Finalment superat el sifò, un rapel de 13 metres en portara al final de barranc on deixarem enrera la foscor per anar a cercar la llum. Important! encara haurem de caminar uns centenar de metres barranc avall avanç de trobar un camí que surt per la nostre detra en direcció a la carretera, sino recordo malament està fitat, nosaltres la vam liar una mica.
Estic molt orgullos, vaig aconseguir arrosegar als meus companys d’escalada a les profunditats dels barrancs, sobretot a un d’ells ens Ferranet que sembla haber nescut mitg home mitg llangardaix en tots els sentits. En el descens no es va maltractar cap animalò, es més vam salvar a dos pobres escarbats que anavem directes cap a una mort segura i el gripau era al•lucinogen, l’Esther l’hi va fer un petò pensant que es transformaria en un princep blau però encara l’hi dura el col•locon, com escusa sempre diu que s’ha begut dos Voll-Damms.