Molt bé vosaltres guanyeu, penjo el neopré, substitueixo les cordes semiestàtiques per les dinàmiques, el vuit pel reverso i les five10 pels peus de miau. Aqui la teniu la meva primera piada "Only Climbing".
Escriure aquesta piada es com tenir el primer fill, com és el primer costa una mica de sortir però un cop es fora l'hi acabas agafant carinyo i aprofitant que la cosa ja està dilatada en busques un altre. Per cert enhorabona als pares dels nous vinguts. jijiji
Doncs res com qui no vol la cosa un d'aquest divendres que per quasualitats de la vida tenia festa :) quedo amb la Carla per intentar fer cim en alguna montanya de Montserrat. Vaig deixar que tries la meva companya de cordada al cap i a la fi es preferible no discutir gaire amb la persona que t'assegurara a 130 metres del terra.
Quedem aviadet, al voltants de les deu ja erem a Montserrat aparcats, equipats, pixats i cagats... sobretot jo, som curiosos al homes però quants una dona menciona la paraula prenyada, ens entra una mena de suor freda, ens possem neguitosos i no sabem molt bé com afrontar la situació. Doncs, així estava jo, seguint els passos d'una dona cap a un terrenys del qual precisava informació. Pujem les escales del darrera del monestir seguint les idicacions cap a l'ermita de Sant Benet, la superem pel darrera i seguim pel camí del ocells fins a desviar-nos a mà dreta per un camí que s'enfila pel mitg del bosc i ens porta a peu de via. Una passejadeta de 45 min per obrir els pulmons.
1er Llarg 6a, V+/A0
Comencem amb força, sens dubte el llarg més complicat de la via però el mes ben equipat. Jo no puc començar tant fort aixi que deixo a la meva companya que l'obri, com es d'esperar la Carla encantada de la vida s'hi possa amb un somnriure d'orella a orella. El llarg comença amb un passet molt pulid i s'endinsa per una canal amb un parell d'arbres ideals per ficar unes cintes llargues, tot seguit ens col·loca dins una xemeneia inicialment llisa però que a mesura que vas agafant altura la roca es torna mes agreida però a la vegada mes tecnica, molt important la col·locació, finalment sortim l'exterior amb peus col·locats a banda i banda de la xemeneia una sensació bastant aeria i molt gratificant sobretot quant estas arribant a la reunió. Jo a l'inici de la xemeneia hem vaig arrosegar com un cuc, portava la motxilla i no podia fer gran cosa, ideal fer oposició, nomes us dire que vaig arribar suant a la primera reunió. La Carla com es habitual a poc a poc i disfrutant, la veritat es que quant la veus escalar et dona molt bones vibracions.
2on Llarg V-
Jo deixaria aquest llarg com un V. Ara si hem toca a mi, hem trec roba i pujo amunt per una fisura que tinc a mà esquerra, els alejes d'aquest llarg son bastant considerables però està plè de sabines per anar fent "apanyos" dificil possar caxarros. La sortida del llarg es el mes complicat despres es deixa fer molt bé.
3er LLarg V-
Jo tambe el consideraria un V, es el torn de la Carla, seguim pujant per la fissura amunt fins que la panxa de la prenyada ens obliga desviarnos cap a la dreta i anar a buscar una sabina on improvitzarem una reunió, segueix amb la dinamica del 2on llarg. la Carla va aprofitar per possar algun tasco, inconvenient no se sent res, ja podeu cridar reunió ben fort si voleu ser escoltats.
4rt i 5è Llargs 2x1 quien da mas?? IV, IV+ o V+???
Aqui si que la vam liar, despres d'arribar a la sabina la Carla hem va animar a seguir pujant perque segons la seva ressenya hauriem de trobar una reunió pel terra, curiosament arribes a un balconet bastant gran on ens vam col·locar sense està assegurats en lloc, efectivament hi vam trobar la reunió però estava massa a la dreta, molt incomode per assegurar i amb massa flanqueig a l'esquerra. Aqui vam tenir un petit l'apsus no sabiem molt bé per on continuava la via, ja que veiem un parabolt que pujava per una fissura però que clarament no era un IV, finalment vam deduir que la via seguia flanquejant per l'esquerra, però tenin en compte que no estavem assegurats en lloc i que el proper seguro estava a can collons de la roca ens vam tallar una mica, finalment la Carla va aconseguir xapar el parabolt de la via complicada, mes tècnic però molt més proper i va recular al balconet per deixar-me obrir a mi el 4rt Llarg, començo amb un flanqueig bastant considerable, no es gens complicat, però si caus fas un pendol de collons, aconsegueixo xapar amb el primer parabolt i segueixo molt mes confiat endavant, finalment arribo a un balconet bastant llarg busco la reunio i no la trobo, retrocedeixo, faig recuperar cordes a la Carla i despres d'una curiosa reflexió amb mi mateix decideixo tirar pel dret, recta amunt, trobo un cordino i un parell de xapes molt separades i no gens alineades, un passet bastant macu hem fa patir una mica i segueixo recte amunt sense trobar la reunio, a messura que avanço veig que la inclinació de la montanya esta disminuint i que la graduació també, uns quants minuts despres era al cim rient de mi mateix, avia enllaçat dos llargs, encara no se per on vaig pujar, però era feliç. Finalment la Carla puja hi esta d'acord a mi que hi habia un pas que no era n'hi de conya un IV, contents ens fem les fotos de rigor i ens preparem per l'unic rappel d'uns 30 metres perfectament equipat a mà esquerra del cim.
En acabar el rappel baixem per una canal molt tupida i seguim baixant fins a trobar el cami que agafarem a mà esquerra fins a la desviació que porta a st. Benet o al monestir.
S'ha de dir que la via està considerada un V+ però degut al seu desgast de roca té algun passet de 6a al primer llarg.
Gracies Carla per fer-me entendre que la paraula prenyada pot ser maravellosa.
Fins la pròxima.
Anem fins a Rupit, aquí podem deixar el cotxe i anar a buscar algun dels camins que porten fins a l’inici del salt de sallent de Rupit. també tenim l’opcio de seguir amb el cotxe, passat el parquing principal del poble girar a mà dreta, seguir per aquesta carretera fins que trobem una pista per l’esquerra, ja veureu cotxe aparcats, però com més abaix aparqueu el vehicle menys haureu de caminar. Mireu croquis.
L’Esther, la Carla, en Ferran i jo, aprofitem la nostre estada per el Valle de Echo i abandonem l’escalada durant unes hores per anar a remullar-nos en un dels barrancs que envolten una de les histories més obscures de la Espanya profunda, aquest barranc es el Foz de Fago, un descens curt però tancat amb un sifò bastant gran i amb una escalada de IV mitg obligada, els riures estan assegurats. Generalment es un barranc amb poca aigua sense cap complicació per fer a l’estiu, com curiositat dir que té una surgencia d’abundant aigua cristalina que fa que el decens valgui la pena.
El barranc el podriem dividir en dos trams, el primer consta d’uns 3 rapels que ens endinsen dins unes olles seques espectaculars, s’aprecia la força de l’aigua i la feina d’aquesta per obrir-se camí. Despres caminarem en linea recte encaixonats entre parets fins a trobar una pedrera a la nostre dreta, es l’escapatoria de mitg barranc que porta directament a la carretera. Si seguim barranc avall aquest es tornà a tancar fins a iniciar el que seria el segon tram, on despres d’un rapel de 13 metres trobarem una surgencia de freda aigua cristalina, aquesta omple una badina molt fotogènica. Continuarem uns metres per uns pasadisos estrets amb alguns resalts fins a trobar la badina amb un bloc empotrat gegant, es el sifò, s’han de posar un parell de collons per passar per sota, nosaltres vam optar per l’escalada de IV o el que es el mateix passar per sobre, esta mitg instal•lat amb cadenes, tot i aixi la dificultat està en sortir de l’aigua, es divertit veure com la gent cau una vegada i un altre i això que tots son escaladors. (mireu el video). Finalment superat el sifò, un rapel de 13 metres en portara al final de barranc on deixarem enrera la foscor per anar a cercar la llum. Important! encara haurem de caminar uns centenar de metres barranc avall avanç de trobar un camí que surt per la nostre detra en direcció a la carretera, sino recordo malament està fitat, nosaltres la vam liar una mica.
Nosaltres llogicament no teniem un segon cotxe i vam fer dit, curiosament el segon cotxe que passava ens va pujar fins les proximitats del refugi de Marialles, d'on surt per l'esquerra el GR que ens condueix fins a una desviació senyalitzada, nosaltres trencarem per l'esquerra seguint unes marques de color groc, que tendeixen a borejar el riu amb poc desnivell fins arribar a un pont d'on s'inicia el descens.
Nomes hem de seguir la pista que va baixant però s’ha de vigilar de confondres amb unes fites que trobareu a mà dreta que et conviden a seguir un corriol fins a l’inici d’un petit torrent que esta equipat, nosaltres creiem que era l’inici del barranc però no, estava completament sec i el gorgochon sempre porta aigua. Hem de seguir la pista fins trobar una desviació a mà esquerra on ja es pot veure l’aigua, hem de seguir pel lateral fins arribar al la part engonjada del barranc, una imatge increible. 
Aquest Barranc es una petita joia, dic petita perque el barranc nomes fa 200 metres, però per el contrari es un barranc molt físic, nosaltres vam entrar ja fent un saltet a la part engorjada però es pot posar el neopre a la part oberta del barranc i entrar per el caudal fins a la part encaixonada, els rappels son molt curts fan 5 i 7 metres respectivament però s’han de baixar fent oposició, el primer encara es podria baixar per mitg de l’aigua i no passaria res, sempre que el caudal no fos excesiu, però el segon es una trampa mortal ja que a mitja cascada hi ha un forat que si t’atrapa dificilment en podras sortir, aquest esta equipat amb un passamans que et condueix fins a una reunio que es troba allunyada de l’aigua i del perill, però nomes si pot arribar fent oposició i si tenim en compte que el barranc no fa n’hi un metre d’amplada doncs en poques parraules prepareu-vos per suar. aconsellable portar nomes una motxilla amb la corda necesaria. Despres nomes ens queda disfrutar de la bellesa d’aquest barranc i anar superant passadisos estrets que es van obrint a mesura que arribem al final, on haurem de passar per un sifo, acabem enuna petita presa envoltats de vegetació. No es un barranc per anar amb gent novata n’hi per a grans grups de persones.
Just a mà esquerra on hi ha la pressa sobre una pista que ens tornara fins a l’antic camí de l’aproximació, té bastant de desnivell i s’ha de vigilar, nosaltres ens vam colar i vam anar a parar a un camps de conreu, però no te perdua perque mai perds de vista el poble de Bastaras n’hi l’inici del barranc. 
